Ells no saben res segueix tres rastres. Primer, les cartes de Rodoreda a Carles Riba, on li demana ajut per evitar les companyies de treballadors a Obiols. Després, tres contes sobre la vida dels homes refugiats a França: "Cop de lluna", "Nocturn" i "Nit i boira". I finalment un epíleg sobre l'anomenat "papa Otto", on un grup d'historiadors esclareixen en quines circumstàncies Obiols va treballar amb els alemanys.

Degut a l'aïllament en què va viure a partir del seu exili, no sabem pràcticament res de Mercè Rodoreda (1908-1983) que no ens hagi estat explicat per ella mateixa. La quarantena d'entrevistes que va concedir construeixen un personatge tan rigorosament afinat com Natàlia-Colometa o Cecília Ce. Al seu voltant, sfumato i un petit conjunt epistolar a través del qual podem resseguir un trajecte ple de llacunes. "Estic passant el dia estripant vint anys de cartes entre l'Obiols i jo", diu una carta seva a Joan Sales. "Va ser l'única vegada que vaig enraonar amb un creador literari que era la viva imatge dels seus personatges", diu l'homenatge fúnebre que li va dedicar Gabriel García Márquez: un reconeixement explícit de l'art d'inventar-se a si mateix.